Els programes d’ordinador són seqüències d’instruccions que el procesador va llegint,interpretant i executant, una darrere l’altre.
El tipus d’instruccions que els processadors poden executar són molt simples. Per fer una acció complicada, cal executar moltes instruccions bàsiques.
La feina dels programadors consisteix a escriure les instruccions que després el processador llegirà i executarà. Tot això s’acostuma a fer mitjançant llenguatges de programació. El codi font d’una aplicació informàtica està format per la relació completa d’expressions complexes. Perquè el processador sigui capaç d’entendre les instruccions, cal convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques mitjançant la compilació. Com a resultat, tindrem el codi executable.
Per fer sevir un programa d’ordinador no és imprescindible tenir accés al seu codi font. Si copiem al disc dur el seu codi executable, ja el podem utilitzar.
programari convencional:
El programari convencional o privatiu limita la possibilitat de detectar corretgir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferentsa les previstes pels seus autors.
Classificació:
- -Programari grtuït: que es poden fer servir lliurement, sense pagar pel seu ús.
- -Programari de prova: que es poden probar però que demanen un pagament si se’n vol fer un ús complet i continuat.
- - Programari comercial: que requereixen un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d’una llicència comercial.
Programari de codi obert:
Aquest programari ofereix la possibilitat d’accedir al seu codi Font. Alhora, també garanteix el dret d’estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre’n la versió resultant.
Programari lliure:
El moviment de programari lliure es planteja les repercucions ètiques i socials derivades de l’adopció d’un model d’ús determinat i de la creació del programari.
Definició: aquell programa que garanteix simultàniament 4 llibertats:
- -Llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
- -Llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- -Llibertat de redistribuir-lo a tercers.
- -Llibertat d’introduir-hi millores i fer-les publiques a fi que se’n beneficiï tota la comunitat.
-La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i crear plicacions informàtiques de manera col·laborativa.
El moviment de programari lliure ha desenvolupat programes tan potens com el Firefox o OpenOffice.
Avantatges: sol ser gratuït, es pot modificar, hi ha persones especialitzades al servei i hi ha menys pirateria.
Inconvenients: algun maquinari pot ser que no tingui programes compatibles amb alguns sistemes operatius lliures i al ser gratuït provoca desconfiança entre els usuaris encara que sigui un programa de bona qualitat.
Programari lliure i Cultura lliure estan relacionats, és el concepte general de que certs programes i documents estan a l’abast de tothom i que la majoria d’ells són gratuïts.
Alguna d’aquesta informació a sigut extreta d’aquesta pàgina.
Inconvenients: algun maquinari pot ser que no tingui programes compatibles amb alguns sistemes operatius lliures i al ser gratuït provoca desconfiança entre els usuaris encara que sigui un programa de bona qualitat.
Programari lliure i Cultura lliure estan relacionats, és el concepte general de que certs programes i documents estan a l’abast de tothom i que la majoria d’ells són gratuïts.
Alguna d’aquesta informació a sigut extreta d’aquesta pàgina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada