Als anys 50 es parlava dels ordinadors com “les màquines d’ensenyar”, que podrien intruir als alumnes fent-se carrec de la feina de la docent.
Aquestes màquines no varen tenir gaire èxit però amb l'aparició dels microordinadors es va reprendre la idea de fer programes que funcionessin com a tutors.
Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
No es fácil que un programa informàtic l’error que comet un alumne (de forma inteligent) i les seves decisions ni quin considera que és el seu nivell de coneixements
Els programes que més utilitzen en les escoles són programes on es fan practiques com per exemple el programa de JCLIC.
Un exemple d'aquest és la següent pàgina web: www.edu365.cat/infantil/pinta.htm que són diferentes activitats que ens ajudan a diferenciar i conèixer els colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada